En 2001, el arquitecto japonés Tadao Ando realizaría la biblioteca conmemorativa que forma parte del Museo Shiba Ryotaro, en la localidad de Higashi de la prefectura de Osaka. Se trata de un denso espacio que acumula la memoria de un novelista, poco conocido en Occidente y que dedicó su vida a la historia de Japón.
|
Navegant per la xarxa, hem descobert l'obra d'aquest artista Colombià establert a Berlín. La seva obra, com no podia ser d'altra manera, aquesta fortament marcada per la seva formació com a arquitecte, professió que va deixar de banda per submergir-se de ple en un procés de treball que ell mateix defineix, com un "treball de detectiu" que investiga permanentment les diferents disciplines artístiques. La seva producció artista aquesta notablement influenciada per l'obra de Malevich, El Calder Mondrian, i es constitueix com un procés continu d'experimentació entorn a la geometria, sobre els límits i possibilitats de la representació en dues dimensions i la seva capacitat per generar imatges amb forma i profunditat. La imatge que mostrem pertany a la seva sèrie "Les Ciutats Invisibles" inspirada en la novel · la del mateix nom de l'escriptor Italo Calvino, aquesta realitzada amb retolador negre i laca blanca sobre llenç de gran format, on l'artista ens mostra una sèrie de figures aglutinades i superposades conformat el que podria ser una ciutat sense límits i en contínua expansió. Més informació: http://a-pacheco.blogspot.de/
Recentment, TVE-la televisió estatal espanyola- ha presentat el documental Taro, el ressò de Manrique, dins dels seus sèrie Imprescindibles. Creiem que és una bona ocasió per recuperar la figura d'aquest personatge que tanta influència ha tingut en la definició del significat cultural de les illes Canàries en la segona meitat del segle XX.
Santiago Sierra és un artista espanyol l'obra s'ha caracteritzat sempre per una radicalitat sense compromisos. Serra realitza treballs que tracten de denunciar i desemmascarar les injustícies i desastres de la nostra realitat contemporània mitjançant metàfores visuals summament potents.
Superkilen és un espai urbà amb senyal d'identitat cultural que s'ha creat al districte central de Nørrebro a Copenhaguen. Es tracta d'un disseny conjunt de tres equips de professionals locals, dedicats a l'arquitectura i el paisatgisme, com Topotek1 i Superflex i entre els quals hi ha el més conegut internacionalment Bjarke Ingels Groep.
En 2008 l'equip de l'arquitecte madrileny Carlos Arroyo guanyava un concurs per albergar les oficines de l'Ajuntament i Centre Cívic de la ciutat belga de Oostkamp. Quatre anys més tard la rehabilitació exigida per l'entitat convocant, estaria acabada. El curiós edifici resultant ofereix una combinació espacial d'esferes de buit dins d'una caixa.
Joao Figueira da Gamma Lima, més conegut com Lele, és un veterà arquitecte brasiler que fa una arquitectura que es caracteritza per la seva lleugeresa i lluminositat al servei del cost més baix possible. L'Institut Holandès d'Arquitectura li ha dedicat una exposició antològica al començament de l'any 2013, titulada L'arquitecte de la salut i la felicitat. |
    |
  
   
                         
|
|
Drets d'autor © 2025 ARQUISCOPIO - Tots els drets reservats Desenvolupat per WordPress & Atahualpa |
||
Segueix-nos al