En 1925, Margaret Stonborough Wittgenstein, rica hereva i mecenes de les arts, no va arribar a imaginar el monumental sentit en què es convertiria la construcció de la seva gran casa a Viena dissenyada inicialment per l'arquitecte Paul Engelmann. I més encara si hagués sabut el que significaria la feliç idea de comentar el projecte al seu germà, el conegut filòsof lògic-analític Ludwig Wittgenstein. A partir d'aquest punt, dit projecte arquitectònic donaria lloc a una obsessió inqualificable que faria córrer rius de tinta en el món de l'arquitectura i la literatura.
Continuar llegint l'article redactat per Yose Fernández a Arquiscopio PENSAMENT
Segueix-nos al