Disseny de l'estudi personal de treball en'la Bauhaus. Walter Gropius, 1923
Ensenyar l'arquitectura que s'ha imaginat a través d'exposicions és una forma molt persuasiva per aconseguir que aquestes idees puguin convertir en realitat. A presentar aquesta estratègia que han exercit els arquitectes des de segles enrere és al que s'ha dedicat aquesta sèrie de conferències A. La. Mellon, que Barry Bergdoll està donant en aquestes dates-des de començaments d'abril- a la National Gallery de Washington.
Cartell representatiu del projecte de Monument ala Tercera Internacional. VladimirTatlin. 1920
Una cosa envejable de la cultura americana és la pràctica de mecenatge que es va instituir al començament del segle XX. Magnats dels negocis-com John Pierpoint Morgan, Henry Clay Frick i Henry O. Havemayer entre d'altres- crearien fundacions personals, donarien ingents col · leccions d'art i enormes sumes per al manteniment de museus i tot tipus d'activitats relacionades amb la difusió de l'alta cultura. És el que va passar també amb Andrew W. Mellon una de les donacions ha permès aquesta sèrie de magnífiques conferències sobre la història de l'arquitectura.
Sota el títol Fora de lloc a la vista. Una història de l'arquitectura des Exhibint 1750: (Una història de l'exposició d'arquitectura des 1750), Barry Bergdoll, Conservador Cap d'Arquitectura i Disseny del Museu de l'Art Modern de Nova York i professor de la Universitat de Columbia, ens ofereix un extensíssim repàs a les diferents maneres que els arquitectes han fet servir per exposar i vendre al gran públic les idees renovadores que han anat sorgint des de mitjans del segle XVIII.
En aquestes xerrades, Bergdoll ha ofert un resum de l'enorme i documentat treball que ha realitzat el seu equip per il · lustrar l'evolució de les formes en què s'ha presentat l'arquitectura en el transcurs dels segles precedents. Un esforç que no hagués estat possible sense el suport econòmic que suposa la donació i patrocini d'aquest gran filantrop americà que va ser Mellon.
En aquest cas, s'ha fet un esforç de recerca que esperem que, almenys, es concreti en una publicació, donat l'enorme interès del ja exposat fins al present. Només cal només atendre a una d'aquestes conferències per comprendre l'abast del treball realitzat. Per exemple, en la 5a i última conferència, titulada Visions conflictives: Comerç, Diplomàcia, i Persuasion (Fora de lloc a plena vista el professor Bergdoll ens presenta les vicissituds que van experimentar nombrosos arquitectes en la difusió de les alternatives revolucionàries i contemporànies, des del començament del segle XX fins als anys 60.
Primer número de la revista vanguardista francesa L’Esprit Noveau, publicat 1920 i que liderarien Le Corbusier i Amadée Ozenfant
El seu al · legat comença per les avantguardes russes i les propostes constructivistes de Tatlin, Rodchenko Melnikov i, arquitectes lligats a la revolució russa des 1920. Des d'aquí, el conferenciant ens va introduint als nombrosos esforços subsegüents per a la difusió d'uns moviments contraposats radicalment al classicisme vuitcentista.
Com a contrapunt, les imatges que es mostren en aquesta conferència ens ofereixen visions sorprenents i diverses dels fets succeïts al llarg de les dècades següents. Són formes i conceptes arquitectòniques diversos que contribueixen a conformar un discurs coherent a través d'exposicions, llibres, revistes; tots procedents de nombrosos llocs com a conseqüència de l'aparició de noves idees que es volen publicitar. És el cas dels ensenyaments estructurats al voltant de la Bauhaus de Weimar i un personatge seminal com Walter Gropius. En el relat de la conferència es mostren documents originals i desconeguts fins avui de gran interès com el projecte per a una Casa Cúbica Roja del mateix Gropius o el disseny interior del seu propi estudi a aquella escola.
En el relat escollit per Bergdoll, el decurs subsegüent de la història ens porta a l'aparició i recurrència de les anomenades mostres universals, com la que representa la Exposició Internacional de les Arts Decoratives Industrial i Moderna París 1925. Una trobada amb nombrosos edificis representatius i que va tenir una importància notable pel canvi en la percepció de l'arquitectura d'avantguarda. Allà es contrapondrían els revolucionaris pavellons de Esperit Noveau, de Le Corbusier i de l'URSS, per Konstantin Melnikov, amb les visions edulcorades Art Deco i la simple aposta per l'arquitectura comercial.
Diagonal d'accés al Pavelló de l'URSS en la Exposició Internacional de les Arts Decoratives París. Konstantin Melnikov, 1925
En 1929, es va celebrar una altra mostra rellevant per a la història de l'arquitectura, precisament en el Museu d'Art Modern de Nova York. Seria l'exposició titulada IEstil nternacional i comissariada per Philip Johnson, un jove arquitecte llavors; i per l'historiador Henry Russel Hichtcock. L'estil internacional suposaria la presentació de les diferents vessants del moviment d'avantguarda europeu al costat d'obres dels més rellevants arquitectes nord-americans del moment.
Portada original del catàleg escrit amb motiu de l'exposició The International Estil de 1929
Fins a arribar a altres esdeveniments igualment significatius com les World Fairs de Nova York i Moscou, ambdues celebrades a 1954. A la primera va tenir un paper molt destacat el pavelló patrocinat per l'empresa IBM i dissenyat per Saarinen i Charles i Ray Eames. Aquí sorgeix així la visió de l'arquitectura com a instrument de propaganda i diplomàcia al servei de la consolidació d'Estats Units com a potència hegemònica mundial.
Pavelló d'IBM per a la Fira Mundial de Nova York. Eero Saarinen, 1954
El conferenciant presenta més endavant una altra interessant mostra celebrada també al MoMA novaiorquès i titulada Arquitectura sense arquitectes (Arquitectura sense arquitectes), presentada a 1964. Una celebració fotogràfica del paper dels constructors anònims en la definició de l'arquitectura contemporània del segle XX. El seu autor, Bernard Rudofsky, aprofitaria per reflexionar sobre la forma de presentació de les exposicions d'arquitectura. En aquest sentit, Bergdoll recull una cita de Rudofsky sobre la qüestió:
El disseny d'exposicions, tal com jo ho entenc, és molt més que una presentació. És un mitjà per a la comunicació visual, la, per definir-ho d'una manera menys pomposa, és un repte per a l'ull i la ment-bàsicament, per ajudar-te a fixar-te en coses que d'altra manera no t'haguessin cridat l'atenció o que no hagin anat més enllà de les descripcions i imatges.
La conferència acaba amb una referència a l'arquitectura propagandística del grup d'arquitectes de Florència Superstudio. Un col · lectiu, encapçalada per Adolfo Natalini, que intentaria altra forma de concebre la influència de l'arquitectura en la societat de la segona meitat del segle XX. Es tractava llavors d'acollir les idees reactives coincidents amb l'esclat de l'anomenat Maig Francès. Els membres de Superstudio difondrien aquests radicals i inconfusibles postulats personals sobre l'arquitectura i l'urbanisme en una exposició celebrada a Pistoia en 1968; gairebé com un manifest que convida novament a la revolució:
Si el disseny tracta d'induir al consum llavors haurem negar al disseny.
Si l'arquitectura reforça els aspectes negatius de la societat haurem negar l'arquitectura
Si l'arquitectura i l'urbanisme formalitzen la injusta divisió social actual en classes llavors haurem negar també l'urbanisme
Perquè aquestes activitats s'han de dedicar específicament a satisfer necessitats primàries de la població
Fins llavors el disseny ha de desaparèixer, haurem viure sense arquitectura.
En el següent enllaç (corresponent a 5a i última Conferència que ha tingut lloc a la National Galleryof Arts de Washington el 5 de maig de 2013) podem veure en transmissió de vídeo el contingut complet d'aquest interessant esdeveniment.
Una història de l'arquitectura des Exhibint 1750: Visions conflictives: Comerç, Diplomàcia, i Persuasion, Part 5
Una història de l'arquitectura des Exhibint 1750. Grup complet de Conferències AWMellon en les Belles Arts 2013
Monument. Superstudio, 1968
