Marginals de litoral

Per Joaquín Casariego Rámirez *
Litoral de la costa de Güimar a l'illa de Tenerife

Durant els anys seixanta del passat segle i provocats per una ascendent estimació del que és urbà, fins llavors insospitada, les ciutats espanyoles van experimentar una forta expansió, amb l'ocupació sistemàtica i generalitzada de les seves perifèries, impulsada, per una banda, pels propis organismes oficials, però altres vegades, a través de l'adquisició individual de petits lots de terreny, producte de la parcel · lació i urbanització d'antigues finques desactivades: a les regions poblacionalment més receptives, fins i tot mitjançant la "parcel · lació il · legal" d'algunes d'aquelles finques. Una modalitat, aquesta última, que la població immigrant va aprofitar per donar sortida al seu allotjament, i una il · legalitat que ni el comprador ni el parcelador-venedor ignoraven, però que permetia una transacció menys onerosa en l'adquisició d'aquelles parcel · les.

Barri de La Alegria, Santa Cruz de Tenerife, 2012

Com sigui que aquestes parcel · lacions es produïen "al marge" del planejament urbanístic, als barris producte d'aquest fenomen, tan propi de les comunitats en desenvolupament, se'ls va anomenar "urbanitzacions marginals". Uns barris que avui s'estenen per la corona urbana més recent i que, encara van créixer sense els mínims serveis urbans, seva posterior formalització i la seva integració gradual en les trames de la ciutats, els fa avui, en molts casos, gairebé imperceptibles.

Doncs bé, Canàries va ser una de les regions espanyoles on aquest fenomen prenc cos amb més virulència i, de fet, tant la seva incidència urbanística com les seves característiques internes, van ser, sobretot en les seves dues capitals més poblades, especialment estudiades. Una circumstància que, a dia d'avui, ens permet parlar sobre el mateix amb força criteri i precisió.

El procés de formació dels barris era, en síntesi, bastant simple. El propietari d'una de les finques situades a la perifèria urbana i en les proximitats a la xarxa viària principal, fraccionava part de la seva propietat mitjançant una senzilla trama de carrers, l'interior del dividia de manera que el resultat foren lots edificables de petita dimensió. La venda progressiva de cadascun dels lots i la seva posterior llevant mitjançant construccions molt elementals, però definitives, donar carta de naturalesa a unes formes d'urbanització amb un fort component especulatiu, ja que a mesura que els sectors venuts s'anaven consolidant, el propietari de la finca matriu afegia un nou sector a aquell mercat il · legal. Un procés que no només era observat amb naturalitat per part de les autoritats competents, sinó que, pressionades pels nous residents i sense la mínima aportació d'aquests, aquelles contribuïen a enfortir, ja que era la mateixa Administració, la qual acabava portant a terme la urbanització i posterior construcció dels equipaments.

No van ser, però, tan específicament estudiats els barris il · legals situats al litoral que, conceptualment coincidents amb els anteriors, només es diferenciaven d'ells en que l'espai urbanitzat es va concentrar al front marítim, en un procés de progressiva ocupació, que començava amb la invasió de la riba, per progressar, quan va ser el cas, en la direcció contrària a la del mar. En conseqüència, una ocupació de molta més gravetat que les corresponents a les zones de l'interior, causa de les seves clares implicacions ecològiques i paisatgístiques, però igualment desconsideras pels que havien de posar-hi fre.

És cert que en alguns exemples molt comptats, aquestes invasions van poder haver-se produït amb anterioritat (fins i tot amb molta anterioritat) al fenomen descrit, mostrant així una configuració morfològica molt diferent i requerint, per tant, un tractament urbanístic especial. Però la construcció d'aquests barris, en la major part dels casos, es va iniciar durant la dècada dels cinquanta i seixanta del passat segle (es poden veure a les ortofotos de IDECanarias de GRAFCAN), podent, per tant, ser en general tipificats com una modalitat més del "fenomen marginal".

Ocupació urbanística irregular de la costa al sud de Tenerife. Ortofoto de Grafcan. 2012

Una modalitat d'ocupació del sòl tan especial i particular que fenomenològicament convé revelar i despullar, ja que de vegades s'ha intentat reconèixer en ella, confosos entre una forta dosi de picaresca i demagògia, adobades ambdues amb interessos de tot tipus, valors de l'etnografia històrica, quan no, i això sense cap vergonya, algun interès arquitectònic.

Per tot això, és important diferenciar l'oportunitat que per alguns dels seus residents significar accedir a algun tipus d'allotjament, per precari que aquest fos, i en el cas de la seva demolició, l'obligació moral de compensar-los amb un habitatge, de la brutalitat mediambiental que suposa estar ocupant (i "ocupant" és, en ocasions, gairebé "nedant a") una classe d'espai de la més alta fragilitat ecològica i major valor paisatgístic de les illes. No crec que sigui necessari insistir en la importància gradual que la recuperació de la vorera litoral està suposant per a l'arxipèlag, no només en termes de la seva millora ambiental, sinó també cara al seu futur econòmic i turístic.

Esperem, per tant, que el procés iniciat de recuperació del nostre vora litoral continuï, i no únicament el protagonitzat per aquest tipus d'assentaments, sinó, en general, l'afectat per aquestes i altres operacions menys innocents, però que la deixadesa i la tolerància administrativa, en algun moment de la història d'aquesta comunitat, acceptat tolerat.

Caletón de la Matança. Litoral del Nord de l'illa de Tenerife. 2012
Les edificacions ocupant el Domini Públic Marítim terrestre. Caletón de la Matança. Fotos: Abecedari