Sobre un text de Wiel Arets
Casa Malaparte. Gabrielle Basilico, 1982
Fa vint anys ja, l'avui reconegut arquitecte holandès Wiel Arets faria una incisiva descripció de la vila Malaparte d'Adalberto Líbera. Una curiosa casa situada en un emplaçament impossible de l'illa de Capri. Aquesta reflexió de Arets s'incloïa en un text més extens, titulat Els invasors de cossos, contingut al seu torn en Invasions Ciutat,una publicació realitzada per Arthur Kroker a Viena a 1994.
Wiel Arets ha assolit un alt reconeixement internacional recolzat en una sèrie d'obres molt interessants comla Biblioteca Universitària d'Utrecht de 2005, la Torre d'Habitatges a l'illa KSNM d'Amsterdam de 1996 i la seva primera obra, La Botiga de Modes Gens de Bell i el de Maastricht 1987, per exemple.
Al seu pas per la Technical University d'Eindhoven, ja des d'estudiant, deixaria una gran empremta del seu gran coneixement personal, a través de diverses exposicions i publicacions. També ha destacat com un gran mestre de la disciplina i com a ensenyant en diversos centres universitaris a Amsterdam i Rotterdam, sent convidat a 1988 a portar una unitat de màster a la famosa Architectural Association de Londres. Des d'allà, organitzar una visita amb els seus estudiants a la Vila Malaparte a Capri que donaria lloc a una sèrie de publicacions i textos. Des de l'any passat és Degà a la Escuelade Arquitectura de la Illinois Institute of Technology, un nomenament que reconeix la seva importància en el panorama de l'arquitectura contemporània.
L'interessant és entendre com un arquitecte tracta d'explicar les raons de l'arquitectura concreta a través d'una obra d'algú que l'ha precedit. Entendre com s'ha creat un espai específic és un exercici intel · lectual que projecta al seu autor cap al futur, mentre observa com un edifici concret és una condensació de pensament i reflexió en què es rastreja la influència de l'art, la filosofia i la cultura d'un lloc. En si mateix, aquest text de Arets-que es recull més endavant- seria una demostració de la profunditat intel · lectual del seu pensament, relacionada, en aquest cas, amb aquesta obra emblemàtica de l'arquitectura italiana contemporània que és l'edifici de Libera.
Alhora, l'arquitecte holandès ha buscat aquí amb afany, referents arquitectònics amb els quals expressar les seves inquietuds personals en relació a la arquitectura.La Vila Malaparte, que fa ja 70 anys faria Allibera per a l'escriptor Curzio Malaparte, és una mostra de la manera en què alguns arquitectes italians d'entreguerres van aconseguir una expressió edificatòria molt sofisticada amb una reduïda paleta d'elements.
Una mostra del talent de Arets com a crític es detecta en aquest text seu en què es fa referència a aquella casa que se situa en un promontori escarpat de la costa de la meravellosa illa de Capri:
Una de les raons per les que em fascina la Vila Malaparte és el diàleg que s'estableix entre el món real i l'irreal.
Els textos de Malaparte, La Pelle i Kaputt, reflecteixen que l'arquitectura no està tan vinculada a les qüestions i exemples físics que han d'estudiar els arquitectes sinó a una qualitat poètica que mai serà assolida si només es confia en l'arquitectura. Per això el que fa a l'escala de la Vila Malaparte és servir-se de la seva història i les seves idees en una referència a l'escala de l'església de Lipari, on va transcórrer el seu exili com a arquitecte. La corba blanca de la coberta recorda la vela d'un vaixell.
Podríem dir que es tracta simplement d'un vaixell a la deriva, però, per a mi, el més interessant és que crea un submón. Un submón on els visitants, encara se senten molt a gust, segueixen les ordres dictades per la disposició de la planta. Arribar a aquest lloc és una veritable proesa. Es pot accedir en vaixell, avió pel pastís. Des de Capri es triga una hora caminant, però una vegada has arribat tens la sensació que estàs en una presó i alhora en una vila increïble. La xemeneia és un element intrigant, perquè torna a plantejar l'oposició entre l'interior i l'exterior. El foc no només s'utilitza per a l'interior, per escalfar la casa, sinó per advertir els pescadors dels vaixells que Punta massilla és un perillós penya-segat al mar. Villa Malaparte és una casa que podria resumir amb aquesta frase: "Una màquina d'alienació".
Espai principal interior de la Casa Malaparte
És interessant destacar la referència al submón que estableix, en aquest cas. Es podria dir que percep la relació intel · lectual del projecte amb l'estètica surrealista, moviment d'avançada en què es valoren les relacions d'incongruència i les imatges fortuïtes que sobrevenen en els somnis. El mateix espai interior en què es troba la xemeneia a la qual ens fa referència l'Wiel Arets estableix un diàleg no imaginat amb el conegut projecte de jardí a l'apartament De Beistegui de Le Corbusier de 19. Allà l'arquitecte suís també tracta de dialogar amb els surrealistes, quan genera una habitació que compta amb mobiliari i llar de foc tot i no tenir sostre
La VillaMalaparte és una espècie de peixera que trasllada als seus ocupants a un territori desconegut de la imaginació. Probablement, l'escriptor italià promotor de l'obra desitjava produir un estat mental procliu a la creació d'històries imaginades, potser recordades però també somiades en un tràngol provocat per l'espai.
Allà, el territori i la geografia tenen a més un paper protagonista. Per arribar a aquest lloc, que torna a marcar Arets, cal fer un recorregut difícil i arriscat a través d'un sender que transcorre per l'escabrosa i arbrada costa de l'illa. La remor de la mar exerceix en la seva vaivé, de contrapunt sonor al visitant solitari sumit en els seus pensaments. Un lloc propici per a la creació de noves imatges desacostumades i obres de literatura denses en la seva interioritat mental.
Biblioteca de la Universitat d'Utrecht. Wiel Arets, 2005
