L'eficiència energètica a les Canàries

L'extrema disparitat climàtica entre illes. Mapa de les precipitacions mitjanes anuals a les illes Canàries. Del llibre Sostenibilitat Energètica de l'Edificació a Canàries

A Espanya, el sector de la construcció viu un moment crucial per al seu futur. Després de més de cinc anys de destrucció del model tradicional de funcionament econòmic basat en la promoció de nova edificació residencial s'obre un nou camí basat en la rehabilitació del parc immobiliari existent.

És un procés de canvi radical que el govern central dóna suport d'una manera contundent. Des que el 2008 en què s'implanta obligatòriament la Inspecció técnicade Edificis en determinades condicions i, sobretot, al llarg de 2013 la tendència de les administracions és a aconseguir mobilitzar la població per a escometre el manteniment i reforma de les ciutats i els habitatges antigues. Així han anat apareixent successives normes legals que incentiven la reorientació de l'activitat d'arquitectura i construcció cap a la millora de l'edificació existent. Amb alguns problemes errors i disfuncionalitats, com la que existeix en relació a la Certificació d'Eficiència Energètica a les illes Canàries i revela Araceli Reymundo en el següent article tècnic.

Som europeus, és clar ... però amb matisos
Llums i ombres del certificat d'eficiència energètica per als edificis canaris
Per Araceli Reymundo Izard

El RealDecreto 235/2013, pel qual s'aprova el procediment bàsic per a la certificació de l'eficiència energètica dels edificis, va entrar en vigor el dia següent de la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat n º 89 (13/04/2013). Segons aquest Reial Decret, a partir del 1 de juny de 2013 els propietaris d'immobles que vulguin vendre o llogar un habitatge, han de disposar d'un Certificat d'Eficiència Energètica, que tindrà una vigència de 10 anys.

No hi ha dubte que per al consumidor és molt important tenir informació sobre l'eficiència energètica de l'edifici que va a habitar, ja que constituirà un al · licient, tant des del punt de vista del confort com des de l'estalvi energètic que comportarà l'ús i manteniment del mateix. Un edifici més eficient consumeix menys energia, emet menys CO2 i per tant és també més sostenible, pel que es considera que aquest certificat és una excel · lent iniciativa .... si es tinguessin en compte el sentit comú i les particularitats locals dels llocs on s'aplica.

Les exigències relatives a la certificació energètica d'edificis establertes al seu dia la Directiva 2002/91/CE del Parlament Europeu, es van traslladar en el RealDecreto 47/2007, de 19 de gener, mitjançant el qual es va aprovar un procediment bàsic per a la certificació d'eficiència energètica d'edificis de nova construcció. D'aquesta mateixa directiva Europea partir els conceptes i metodologia que es van utilitzar per a la redacció del CTE (Codi Tècnic de l'Edificació), normativa d'obligat compliment per als edificis que es realitzen a Espanya des 2006, que en un dels seus documents bàsics (l'HE-1 d'estalvi d'energia) recull les exigències que s'han de tenir en compte per limitar la seva demanda energètica.

Posteriorment s'aprova altra Directiva, la 2010/31/UE del Parlament Europeu, circumstància que ha obligat a traslladar de nou a l'ordenament jurídic espanyol les modificacions que introdueix respecte a la Directiva anterior.

Potser es preguntin per què en el que va de desenvolupament d'aquest article s'han vingut assenyalant en cursiva i negreta les paraules que fan referència a Europa? Perquè la base d'aquesta reflexió és que, en matèria d'eficiència energètica, afortunadament Canàries està molt lluny-uns 26 º de latitud- d'haver d'afrontar a base d'energia o equips actius els rigors climàtics europeus. En efecte, la suau oscil · lació tèrmica que gaudeix l'arxipèlag i les magnífiques possibilitats que té de solucionarel conforttérmico a l'interior dels edificis, simplement mitjançant estratègies de disseny, afavoreixen que es pugui reduir al mínim, o fins i tot eliminar les necessitats de consum energètic en climatització. I aquest aspecte no s'ha tingut en compte ni en l'elaboració del CTE (DB HE-1) ni en el procediment de Certificació Energètica.

El MABICAN: Arquitectura Bioclimàtica Manual per les Illes Canàries.

L'any 2011, l'Institut Tecnològic de Canàries publica el llibre "Sostenibilitat Energètica de l'Edificació a Canàries" (és possible la descàrrega gratuïta), la segona part constitueix un Manual d'Arquitectura Bioclimàtica per a Canàries (De Luxán García de Diego M. i A. Reymundo, 2011). En ell s'analitzen les 42 localitats més poblades de l'arxipèlag canari i es comprova que la gran majoria d'elles (40 de les 42 estudiades) té un clima tan benigne que tan sols mitjançant l'adequat disseny passiu (la bioclimàtica) dels edificis es podria lograrel confort tèrmic sense recórrer a instal · lacions de climatització. Això no passa en la major part de la península ibèrica ni, per descomptat, a la resta d'Europa.

En aquest sentit, crida poderosament l'atenció la definició que figura en el RealDecreto 235/2013, Capítol I, Article 1 (Objecte, finalitat i definicions), Apartat 3, lletra h) on es defineix Edifici com "una construcció techada, amb parets en què s'empra energia per condicionar el clima interior ". Evidentment no és el cas canari i d'aquesta consideració parteixen moltes de les incongruències que seguidament s'observaran.

És lògic que, si es parteix de la base que "no hi ha més remei que utilitzar energia per climatitzar els edificis", es penalitzi el fet que no es compti amb ella i es bonifiqui l'eficiència dels equips actius (calderes, aire condicionat, biomassa ...) que s'utilitzin per a la climatització.

Però per descomptat insistim: no és el cas canari.

Aspectes del CTE que no tenen en compte les particularitats canàries i que cal adaptar.

- No es considera la humitat a l'hora de determinar la zonificació climàtica.

Tenint en compte que un dels consums energètics més importants dels edificis europeus-i dels edificis canaris que no s'han dissenyat tenint en compte el clima- correspon a la climatització, el procediment de càlcul de l'eficiència energètica-tant per als edificis nous com per als ja construïts- s'han de fer les principals variables que intervenen en la sensació de confort tèrmic de l'ésser humà: la temperatura i la humitat.

Doncs ja comencem malament: en el Codi Tècnic de l'Edificació o CTE (normativa espanyola en la qual es recolza l'avaluació de la certificació energètica), per establir la zonificació climàtica d'una localitat-de la qual es dedueixen després les exigències per al disseny eficient – només es tenen en compte la temperatura i la radiació solar, és a dir, no considerala humitat. Estasimplificación condueix a errors significatius, especialment greus en climes temperats i humits com el canari on les humitats oscil · len en general entre el 70 i el 95%.

I és que temperatures de 25-26 º Cen un clima sec com Madrid són suportables i no obstant això amb humitats altes produeixen desconfort, pel que aquest aspecte hauria de tenir en compte en les exigències de disseny. Tampoc es tenen en compte per a l'establiment de la zonificació climàtica del CTE les notables diferències que hi ha a les Canàries entre els vessants nord i sud degudes a la influència del mar de núvols, que reflecteix humitats fins a la saturació (100%).

- Excessiva laxitud en l'exigència de proteccions solars.

Analitzant comparativament les recomanacions del MABICAN i les del CTE, s'observa a més que aquest no exigeix la implementació d'algunes estratègies clarament necessàries en el clima canari. Per exemple és especialment lax quant a l'exigència de proteccions solars, no tan necessàries al nord d'Europa. A les Canàries, en tota la franja de costa hasta800 mde altitud (zona A3), que és la més càlida, es permeten dissenys de façanes sud amb fins a un 50% d'envidrament sense cap protecció solar, la qual cosa afavoreix aportacions indesitjables de radiació solar, especialment a l'estiu.

- Exigències del CTE que van en contra dels dissenys bioclimàtics canaris.

En canvi el CTE si exigeix altres mesures que anirien en detriment de les estratègies de l'arquitectura bioclimàtica a Canàries. Per exemple, exigeix en tots els casos la disposició d'aïllament tèrmic a la zona de contacte de l'edificació amb el terreny. Aquesta estratègia té molt sentit en els climes freds europeus perquè no es produeixin pèrdues energètiques de la calefacció cap al terreny.

No obstant això, a les zones de costa del vessant sud de les Illes Canàries (les més poblades de l'arxipèlag), la severitat climàtica correspon bàsicament als mesos d'estiu i l'hivern molt suau. En aquest sentit, una de les estratègies bioclimàtiques més eficaces és la d'afavorir el contacte de l'edifici amb el terreny, per aprofitar la seva inèrcia tèrmica, ja que el terreny manté una temperatura anual molt més estable que la de l'aire pot contribuir a moderar i estabilitzar la temperatura interior de l'edifici, especialment durant els mesos d'estiu.

Per tant, l'exigència del CTE de disposar en tots els casos aïllament tèrmic en el contacte de l'edificació amb el terreny, li impediria beneficiar-se d'aquesta estratègia que pogués contribuir a evitar la necessitat de climatització mitjançant sistemes actius, reduint la demanda energètica i la petjada de carboni associada.

La certificació de l'eficiència energètica dels edificis canaris.

Els procediments reconeguts que en l'actualitat poden utilitzar per a l'avaluació de l'eficiència energètica dels edificis canaris contenen aquests errors de partida, però no són els únics observats.

- Penalitzacions per no climatitzar, d'acord amb les exigències del CTE.

A tall d'exemple, segons el diagrama de confort de la localitat de Santa Creu de Tenerife (MABICAN, 2011) pot dissenyar un edifici amb estratègies bioclimàtiques que no necessiti climatització ni a l'hivern ni a l'estiu. En canvi segons el CTE, si seria necessària la climatització a l'estiu. Recordem el lax que és el CTE pel que fa a exigències de protecció solar en els buits de la façana i la impossibilitat de beneficiar-se del contacte amb el terreny perquè obliga a col · locar aïllament, la qual cosa afavoreix els sobreescalfaments a l'estiu a l'interior de l'edificació.

Com a conseqüència d'aquestes absurdes condicions de partida- imposades per un CTE inadaptat al clima canari- en la Certificació d'Eficiència Energètica es penalitza que l'edifici no disposi d'energia per a la climatització a l'estiu- sense plantejar-se si mitjançant un disseny adequat pogués evitar- i en canvi es premia que es projecti una climatització que provingui de fonts renovables i / o eficients.

No hi ha cap dubte que aquestes instal · lacions-eficients, renovables- són molt desitjables, especialment a les Canàries, i que han d'anar substituint les energies fòssils; però cal tenir en compte que la fabricació, transport i manteniment dels equips porta també associades inversions i emissions de CO2, pel que entenem que, en climatització, haguessin entrar en escena només quan les possibilitats de reduir la demanda energètica mitjançant el disseny adaptat al clima estiguin exhaurides. Tindria sentit premiar una instal · lació de fred solar per reduir els guanys tèrmics produïts per una gran lluerna a la coberta d'un edifici d'habitatges socials? Entenem que no, sobretot si el col · lectiu que ha de mantenir té recursos limitats.

- Procediments per a la millora de la qualificació energètica: la biomassa

Un cop obtinguda la qualificació energètica de l'immoble, els programes permeten que el tècnic suggereixi millores per a l'eficiència energètica de l'edifici. Una de les millores que es preveuen, mitjançant la qual es pot aconseguir una qualificació molt alta, és la utilització de biomassa per al funcionament de les instal · lacions. Això és degut a que la directiva ha considerat que l'energia generada a partir de biomassa és una energia renovable i que contribueix a frenar el canvi climàtic. Així s'ha estimat que les emissions de CO2 que es generen amb la seva combustió són equivalents a les que la vegetació de la qual s'extreu consumir durant tota la seva vida pel que la petjada de carboni associada a aquest tipus de combustible es considera zero.

No obstant això considerem que aquesta assignació s'ha simplificat en excés ja que la combustió de biomassa no només emet CO2, sinó també altres partícules perjudicials per al medi ambient i que, part de la biomassa utilitzada per a la combustió, potser podria haver seguit segrestant CO2 de no haver estat utilitzada per a la generació d'energia. Però a més a Canàries s'han de considerar dos aspectes importants: que l'alimentació de calderes de biomassa sol fer amb el material més barat, los pellets, que vénen del continent mitjançant transport-que emet CO2 i no es considera- i que la biomassa a les Canàries té un aprofitament molt més necessari i eficient com és la contribució a la regeneració i millora de sòls aptes per a l'agricultura ecològica, mitjançant tècniques que s'ha demostrat que milloren la rendibilitat de les collites, disminuint el risc de plagues de manera que redueixen també la utilització de pesticides.

- Certificació per a cada habitatge en ell durant tot l'edifici.

Una altra de les incongruències que afavoreix aquest procediment per a l'avaluació de l'eficiència energètica és la possibilitat de poder avaluar un edifici residencial habitatge a habitatge o avaluar, amb la mateixa qualificació, la totalitat de l'edifici.

A causa de l'benigne del clima, l'encertada orientació de l'edificació a Canàries suposa un alt percentatge de les possibilitats de lograrel confortdurante tot l'any, sense recórrer a la climatització artificial. En efecte, causa de les diferències en el recorregut solar estacional hivern- estiu, un habitatge amb façana sud aconseguirà el màxim d'aportacions solars durant l'hivern i el mínim a l'estiu, és a dir, acord amb les necessitats habituals. En canvi una façana nord no rebrà cap insolació durant els mesos més freds. La façana oest és la que pitjor es comporta ja que rebrà molta radiació solar durant els mesos més càlids al final del dia, quan l'edifici ja està reescalfat, i rep els raigs del sol pràcticament horitzontals, fins al fons dels espais que conté.

No obstant això la certificació energètica permet que es faci l'avaluació habitatge a habitatge o bé per tot l'edifici pel que, en un edifici que tingui habitatges a totes les orientacions podrien avaluar amb la mateixa nota, sigui quina sigui la seva orientació. Potser s'hagi considerat que a Europa aquesta determinació no sigui tan rellevant, però per descomptat a Canàries aquesta simplificació és un despropòsit. Consideracions com aquesta fan que el ciutadà percebi aquest tipus de certificacions com una estratègia purament recaptatòria.

Conclusions

La determinació de l'eficiència energètica dels edificis amb una metodologia rígida per tot Europa pogués produir errors molt greus. Considerem més adient valorar l'eficiència dels edificis tenint en compte inexcusablement les possibilitats de disminució de consum energètic mitjançant l'adaptació dels mateixos al medi en què s'ubiquen, prioritzant els dissenys més eficients, que són també els que menys emissions produeixen, menys manteniment demanen i menor empremta de carboni generen.

És a dir: és molt més eficient i sostenible un edifici dissenyat amb estratègies que evitin la climatització i els equips actius que un que necessiti climatització, per molt eficient que sigui el sistema que s'utilitzi. Si l'edifici s'analitza i es millora el seu disseny mitjançant estratègies bioclimàtiques, podria ser que fins i tot no necessités energia per garantir el confort. Això farà a l'edifici menys vulnerable davant de possibles talls de subministrament d'energia elèctrica, l'habitant també menys vulnerable davant previsibles pujades a la tarifa energètica alhora que farà l'edifici més confortable i saludable i amb menor empremta de carboni.

De la mateixa manera, si es pretén fer més eficient un edifici que ja està construït és important fer prèviament una auditoria energètica per veure quins aspectes podrien millorar en el seu disseny abans d'introduir equips actius o proposar canvis en els ja existents per altres més eficients.

Per tot l'anteriorment exposat s'estima que la certificació energètica, tal qual s'aplica a Canàries, pogués premiar solucions inadequades o innecessàries en el nostre clima (equips per a la climatització) i en canvi no valorar altres estratègies més sostenibles, de consum energètic i emissions de CO2 nul, com la climatització per mitjans passius que ofereixen els dissenys bioclimàtics. En aquest sentit pensem que l'eficiència energètica real de l'edifici no estaria correctament valorada ni ponderada.

El Govern de Canàries hauria d'intentar adaptar les directives europees en aspectes en què clarament aquesta comunitat es diferencia de la resta del continent europeu. No és el mateix transposar una normativa relacionada amb l'accessibilitat- limitacions comunes a tots els habitants del planeta- que una relacionada amb l'energia iel confort, aspecte en què aquesta comunitat es diferencia i es considera molt afortunada per la seva benigne clima.

Un exemple d'edifici d'alta eficiència energètica, climatitzat per mitjans passius i sense necessitat de calefacció ni aire condicionat.
Habitatge a Regensburg. Thomas Herzog, 1977