Vista de la façana sud de la Biblioteca de Utretch. Wiel Arets, 2004. La imatge amb què es va iniciar aquest projecte
Avui fa exactament un any que vam iniciar aquesta plataforma de comunicació sobre arquitectura en espanyol. És una ocasió per celebrar i pensar sobre el fet. Per això, volem reflexionar amb vosaltres, nostres lectors, sobre el que ha passat i les idees que tenim per al futur.
Atri interior de la Biblioteca de Utretch. Wiel Arets, 2004. Imatge: Gen Bitter, ArchDaily
La nostra primera publicació a la xarxa va ser un bloc que anomenem UPPA. Un espai digital que volia presentar obres d'urbanisme, paisatgisme i arquitectura, a manera d'arxiu, amb fitxes d'informació que fossin molt accessibles i tinguessin diversos criteris per a la seva localització fàcil i ordenada. Va ser un projecte il · lusionant que vaig iniciar després d'un viatge a Holanda (sempre en els viatges se m'ocorren coses que fer). Per això, la primera fitxa que publiqui ser sobre la Biblioteca de Utretch, un magnífic edifici de Wiel Arets que vaig tenir oportunitat de visitar.
Aquest esforç el vam iniciar amb molta il · lusió i empenta els companys que integràvem llavors l'oficina de Consultors de Planejament, Paisatgisme i Arquitectura, Jorge Mosquera, Ralf Veyras, Pilar Díaz i jo mateix. Durant diversos mesos vam estar afegint diàriament noves fitxes molt simples d'obres i documents que pensàvem són significatius per a aquestes disciplines. Era un moment de canvi per a nosaltres en el qual el treball professional d'arquitectura gairebé havia desaparegut en el nostre entorn (avui pràcticament no existeix). A Espanya, la tasca a la qual es dedicaven els arquitectes i, en general, el sector de la construcció ha disminuït de forma considerable. Encara més en el nostre lloc de residència que és l'illa de Tenerife a Canàries, un petit arxipèlag espanyol situat a l'Atlàntic davant les costes de l'Àfrica Occidental. El nostre espai vital és un punt aïllat situat geogràficament entre tres continents el que ens permet observar el que passa amb una certa distància. Espanya i Europa han estat sempre el nostre ancoratge cultural més immediat. Després, observem Sud-amèrica, un continent amb el qual tenim una estreta relació des d'aquestes illes; degut, entre altres raons, l'idioma ia la contínua emigració històrica dels canaris cap allà. I Àfrica, en tercer lloc, un territori geogràfic proper, del qual desconeixem gairebé tot i al que estem començant a aproximar.
Per això, vam voler orientar el nostre esforç a la generació d'informació a la xarxa com un camí per seguir actius i poder comunicar àmpliament amb aquest món global més proper. Aquest que se'ns obre gairebé com un nou continent per descobrir a través dels ingents oceans d'informació que ofereix Internet.
La primera capçalera del bloc UPPA sobre un fons abstracte
Amb el temps, considerem que un arxiu era insuficient per al nostre objectiu de comunicació. I aquí va néixer el concepte de ARQUISCOPIO, un espai informatiu que inclogués dades, notícies professionals i reflexió, relacionat tot d'alguna manera amb el món de l'arquitectura. Amb això, transformada en UPPA Arquiscopio Arxiu, una plataforma que continua l'esforç de dotar a tots els interessats amb una base de dades de consulta sobre obres d'arquitectura, urbanística i paisatge (més recentment, l'hem ampliat incloent alguns treballs d'enginyeria) en la qual ja hem integrat més de 150 fitxes de projectes. L'arxiu ho hem organitzat per localitzacions, autors i temes, amb el que les dades són molt fàcilment accessibles. Creiem que és un instrument molt útil de consulta per a aquells que ens dediquem a aquests temes, tant estudiants com professionals.
Paral · lelament, més, hem ampliat l'esforç a dos espais nous, Revista i Pensament. Arquiscopio Revista ha volgut unir-se a aquest grup nombrós de blocs i plataformes que ofereixen informació en espanyol sobre el que passa en el panorama internacional. Aquí presentem qüestions que considerem d'interès, afegint la nostra visió crítica i explicant succintament la nostra opinió sobre els fets relacionats amb l'arquitectura, l'art i l'urbanisme que ens semblen rellevants. És un esforç extraordinari que realitzem amb una periodicitat alta a causa de la ingent quantitat d'informació que sorgeix constantment.
Finalment, en Arquiscopio Pensament hem obert un espai a la reflexió de més abast. Allà, s'han anat incorporant textos de diversos amics i coneguts als quals he convidat personalment i que ens ofereixen una visió més profunda sobre les circumstàncies que envolten el món de l'ensenyament i crítica d'arquitectura, la teoria del urbanisme, la difusió de l'art contemporani i, fins i tot, la reflexió política sobre les actuals circumstàncies de desenvolupament del sistema econòmic que ens tenalla. Un espai per a l'exposició d'idees i la discussió que, desgraciadament, per ara ha tingut poc de debat. Penso que és un problema de format en què la manera d'exposar convida poc a la participació. Per ara, un indret unidireccional i que es publica d'aquesta manera més tradicional on només s'ofereixen textos per a la lectura.
Els dos logotips que hem vingut utilitzant fins al moment.
La nostra imatge ha anat evolucionant amb el temps fins arribar a aquest disseny en què t'escruten uns ulls inquisitius. Uns quants ens han manifestat el seu desgrat amb aquest logotip. No obstant això, creiem que s'ha tornat familiar per a nosaltres i ens identifica amb claredat. Arquiscopio pretén ser un mecanisme per mirar el que es fa en l'arquitectura i l'art contemporani; una fusió entre aparell de visualització i suport, orientat a la discussió i l'anàlisi subjectiva.
Amb el temps s'han anat afegint noves persones i s'han anat anant. Per ara, tots hem treballat aquí d'una manera altruista, sense rebre remuneració a canvi. És més que res una afició i un hobby: oferir un esforç sobre alguna cosa que ens agrada en gran manera, el coneixement relacionat amb l'arquitectura. Es tracta d'guiar-nos i obtenir criteri sobre el que se'ns presenta arrolladoramente des dels infinits suports i mitjans de comunicació que s'inclouen a Internet.
Per això, expresso el meu sincer agraïment a tots, a Ralf y a Jorge, en primer lloc i que ja s'han desvinculat. I gràcies també als que s'han anat incorporant d'una manera esporàdica, 01:00 Oscar Tenreiro i José Javier Alayón des de Caracas; Ricardo Ruiz, Joaquín Casariego, David Cohn, Rodrigo Vargas, Simona Rota i Alicia Guerrero des de diferents punts del nostre país. I, especialment, a Sergio Sosa ia Pilar Díaz que han mantingut una relació més estreta amb mi. A dia d'avui només mantenim aquest espai Sergio, Pilar i jo amb el que convidem a tots aquells que vulguin donar un cop de mà a què ens ho indiquin ja que estaríem encantats de comptar amb nova ajuda, desinteressada per ara.
Casa a Tahiche. César Manrique, 1969. La primera imatge de la secció de la revista Arquiscopio 09/04/2012
I és que estem pensant ampliar l'esforç en un proper futur i amb això, transformar-nos en una mica més complex i adquirir gairebé un caràcter empresarial. Creiem que, per no abandonar aquest objectiu d'informar i sobreviure a mitjà termini, hem d'obtenir recursos amb els quals sobrepassar l'etapa d'aficionats i poder actuar més professionalment. Per això, hem començat a incloure anuncis compartint espai amb el que publiquem. Ja sabem que són un destorb però és que s'està convertint en una cosa necessària per a nosaltres. Perquè a més de treball, aquestes coses que es fan a Internet tenen costos que algú ha de sufragar. La idea aquesta de que tot és gratis i res costa és un mite d'Internet.
Procurem que la publicitat que incorporem sigui pertinent, no intrusiva i coherent amb el contingut que afegim. Generalment, es refereix a editorials i publicacions d'arquitectura relacionades amb la informació present, centres d'ensenyament, llibreries i temes d'interès professional. Recentment, ens hem adherit també al programa de Google Adsense, una eina increïble que analitza el perfil del lector i posa anuncis directament dirigits als teus concrets interessos personals. Cada vegada que fas clic en aquestes peces publicitàries ens ajudes directament i econòmicament al manteniment d'aquest espai. Per això, et demanem el petit favor que ho facis amb continuïtat quan ens llegeixes o visites. Gràcies per la teva comprensió.
En un proper futur, nostre propòsit és generar un àmbit editorial i una petita botiga llibreria a la xarxa. Però aquests són projectes que ja els explicaré en una altra ocasió. El que si ens agradaria manera és que ens seguissis dedicant una petita part del teu valuós temps i, pot ser, que ens donessis una opinió sobre el que fem. El nostre major desig és conèixer quines coses són les que t'interessen realment.
Benvolgut lector, si has arribat fins aquí és que t'interessa el que fem. No ens cal més que agrair el teu interès i esperem que segueixis aquí, l'altre costat de la pantalla, llegint-, ajudant-nos i si t'animes participant amb nosaltres en aquesta aventura comunicativa que esperem es prolongui i creixi al llarg del temps.
Villa Mercure, Dakar. Senegal. Koffi &Diabate, 2003. La il · lustració que encapçalava el primer article publicat a la secció Pensament : L'arquitectura de les elits africanes 24/09/2012
